JOC DE FER TAT

- Relacionar el joc de fer "TAT" amb les 4 habilitats innates proposades per Jerome Bruner.

    

Bruner proposa 4 habilitats innates:

• Acció encaminada a aconseguir un fi. Podem relacionar-la amb el joc de fer tat, ja que quan la mare canvia el seu paper segons l'objectiu que vulga aconseguir amb el xiquet influint en ell, ja que quan li contesta a la mare reacciona somrient o intentant agafar l'objecte. 

• L'adaptació a actuar en àmbits reduïts. Podem veure-ho quan la mare crida l'atenció del xiquet limitant els seus esforços perquè siga el mateix el que tinga la iniciativa i mantinga l'interés pel joc. 

• L'alt grau de sistematització de les accions. El joc de fer tat té un alt grau d'accions sistematitzades, ja que l'objectiu constant de la mare és captar l'atenció del xiquet i, posteriorment, fer desaparéixer l'objecte repetint el procés diverses vegades. Açò pot fer que el xiquet acabe avorrint-se i deixant de mantenir l'atenció en el joc. 

• La capacitat d'abstracció per enfrontar-se amb contextos d'espai, temps i causalitat. En ell es treballa l'espai, ja que la mare fa desaparéixer l'objecte darrere d'ella i fent-ho aparéixer davant d'ella repetitivament. Quant al temps, és la mare qui va canviant-ho depenent de la situació i context. Finalment, i en referència a la causalitat apareix quan la mare li fa entendre al xiquet que l'objecte desapareix i quan apareix ha de dir TAT. 

- Quines caracteristique té aquets joc que es puguen relacionar amb les característiques del llenguatge.

Gràcies al joc els xiquets i les xiquetes estableixen patrons i rutines, aprenent normes i regles d'aquest. Quan interioritzen i coneixen el joc desenvolupen el que es denomina "format d'aprenentatge".

BABY HUMAN

La sèrie, guardonada amb la Placa d'Or en la categoria de documentals en el Chicago International Televisió Awards i amb la Càmera d'Or en l'US International Film i Vídeo Festival, explora el llarg de sis capítols, el fantàstic món dels bebés.

El programa segueix a diversos xicotets que no superen els dos anys per a ser testimonis de com van aprenent a relacionar-se, caminar, parlar, comprendre... Una sèrie educativa, imprescindible i molt útil per als pares.

A través de seqüències que descriuen el perfil dels bebés i d'observar la seua evolució durant diversos mesos, Baby Human descriu, en primer lloc, les tres habilitats bàsiques del bebé, com "Tancar amb clau", "Pensar" i "Parlar".

Els tres últims capítols, "Sentir", "Relacionar-se" i "Comprendre" s'acosten ja al control dels sentiments i emocions, a la socialització inicial del bebé i les seues maneres d'entaular relacions amb els pares i uns altres familiars. L'últim episodi aprofundeix en la faceta d'entendre als altres, una etapa en la qual el bebé es comença a despertar.

En aquesta entrada ens centrarem en el capítol de PARLAR analitzant les idees de l'autor Jean Piaget: la capacitat simbòlica, representació mental de la realitat, la construcció de significat previ a l'adquisició d'este i l'interacció entre els xiquets i els objectes. 

La capacitat simbòlica i la reprensentació mental de la realitat ho podem veure en el vídeo quan una xiqueta està amb un ninot donant-li menjar, en aqueix moment aquesta començant a desenvolupar la capacitat simbòlica.

La contrucció del significat previ a l'adquisició d'este podem veure-ho en el vídeo en l'experiment que apareix el bebè mostrant major interès per les paraules amb significat que aquelles que no ho tenen com les preposicions.

Per últim, l'interacció entre els xiquets i els objectes és alguna cosa que podem apreciar durant tot el vídeo, ja que a aqueixes edats tenen una major interacció amb els objectes que els envolten.

VICENT PASCUAL I L'ENSENYAMENT

A classe hem vist un vídeo de Vicent Pascual, en ell l'autor dóna la seua opinió sobre l'ensenyament en les aules.

Segons Vicent Pascual, l'ensenyament hauria de ser únic per a cada alumne o alumna, ja que no hi ha dues persones iguals i el seu desenvolupament no és el mateix. Afirma que, cadascun tenim unes capacitats i característiques pròpies i l'aprenentatge de cadascun de nosaltres no pot comparar-se. D'aquesta manera, el xiquet o la xiqueta seria capaç d'adquirir una altra llengua i fer un ús correcte d'aquesta.

Estic d'acord amb el que opina l'autor, ja que si s'impartira una educació més personalitzada per a cadascun dels alumnes i alumnes el desenvolupament de l'aprenentatge seria millor. No obstant això, si apliquem aquesta teoria a la pràctica, seria una tasca difícil d'aplicar, ja que en una aula de 20 a 25 xiquets i xiquetes, amb un només docent a càrrec de la mateixa no pot centrar-se en cadascun d'ells. Així mateix, seria convenient que la metodologia d'ensenyament s'adaptarà a la majoria dels alumnes o alumnes d'una aula per a un rendiment major.

LES LLENGÜES ALS SISTEMES EDUCATIUS NO UNIVERSITARIS

En l'entrada de hui veurem XarxaMOOC, vídeo vist en classe anteriorment, el qual tracta sobre les diferents llengües en els sistemes educatius no universitaris.

En ell podem veure els diferents sistemes educatius següents:

• Italià i francés. Aquests dos sistemes tenen el català com una simple assignatura testimonial de caràcter optatiu amb l'objectiu de promoure el plurilingüisme acabant l'ensenyament no universitari amb un nivell igualitari en les diferents llengües que s'ofereixen.

• Andorrà. A Andorra l'única llengua oficial és el català, no obstant això el sistema educatiu promou l'ensenyament del català, de l'andorrà i del castellà per igual amb l'objectiu d'aprendre aquestes tres llengües i una quarta com és l'anglés.

• Català y balear. Aquests sistemes educatius es caracteritzen per promoure el plurilingüisme amb l'aprenentatge del valencià i del castellà a un mateix nivell, és a dir, que no sobreïsca cap per sobre de l'altre i les dues llengües sigues tractades amb la mateixa importància. A més pretén aconseguir açò mateix amb una tercera llengua: l'anglés.

• Valencià. Finalment, cal esmentar el nostre sistema educatiu: el valencià. Aquest sistema pretén aconseguir un nivell igualitari en les diferents llengües que s'ofereixen en l'ensenyament no universitari a través dels programes educatius plurilingües:

                 - Programa plurilingüe d'ensenyament en castellà (PPEC).
                 - Programa plurilingüe d'ensenyament en valencià (PPEV).

No obstant això, el sistema educatiu valencià, a diferència dels altres, ofereix l'opció de no cursar cap assignatura en valencià (i el valencià com a assignatura) en el cas que siga una família castellanoparlants amb cap tipus de vinculació amb la llengua valencià i aquests pares no vulguen que el seu fill ho impartisca en l'aula.