RODA LA MOLA. UN DOCUMENTAL SOBRE L'ESCOLA EN VALENCIÀ

Després de la visualització del vídeo Roda la mola. Un documental sobre l'escola en valencià cal destacar algunes coses importants que he cregut convenients tractar en aquesta entrada.

Aquest documental parla sobre l'escola en valencià fa uns anys. El que aquests professors que apareixen en ell volen transmetre a les persones és la il·lusió i constància que ells mateixos demostren en el seu dia a dia en l'aprenentatge del valencià, alguna cosa que ara s'ha perdut.

Aquest grup de mestres ha aconseguit grans progressos quant a la normalització d'escolarització en valencià, alguna cosa que abans era impensable, ja que no era ben vist que els pares i mares escolaritzaren als seus fills en la línia valenciana. A més, només s'oferien un 25% de places en valencià, de fet en les administracions educatives quan alguna família volia inscriure al seu fill en línia valenciana se'ls reconduïa perquè no ho feren, a causa de la falta de places disponibles.

Açò va comportar nombrosos problemes i com sempre els que ixen pitjor parats són els xiquets i les xiquetes quant a la seua educació. Si a açò li vam sumar les nombroses protestes no solament de pares i mares en contra de l'ensenyament en valencià sorgeix la necessitat de la trobada d'escoles valencianes com a reivindicació a la resta de la societat dels valors positius que té el valencià. En elles es reuneixen tots aquells col·legis que compten amb la línia valenciana com a motiu reivindicatiu.

En els anys 80 s'aconsegueix la incorporació del valencià com a llengua d'aprenentatge, a causa de la necessitat de l'ensenyament en valencià per a aprendre a llegir i escriure en la llengua materna de cadascun dels alumnes i alumnes valencianoparlants. Es va aconseguir el canvi de metodologia en l'escola, la renovació pedagògica on els xiquets i les xiquetes passen a ser els protagonistes i es comença a treballar per projectes, és a dir, a partir dels interessos dels alumnes i alumnes.

Gràcies a tot açò avui dia el valencià no és una llengua morta, encara, i podem seguir gaudint d'ella i de tot el que comporta seguir aprenent i formant-nos com a persones.

A més en la part de a baix del vídeo podem veure el següent comentari:

"Com una mola que gira poc a poc però sense descans, molta gent treballa al País Valencià per construir una escola valenciana i de qualitat. I és que aprendre en valencià no és simplement anar a l'escola. Després de més de vint-i-cinc anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, l'escolarització en la llengua pròpia del país representa només el vint-i-cinc per cent del total. Cada dia més mares i pares volen escolaritzar als seus fills en valencià, però l'oferta de places no està a l'alçada de la demanda. Un fet que mostra la falta de normalització del valencià a l'escola, i a la societat valenciana.

Des de l'escola ha sorgit un moviment cívic característic. Cada any milers de persones ixen al carrer durant les Trobades d'Escoles en Valencià per reivindicar el dret a tindre una educació en valencià i de qualitat. Cada any les diferents Escoles d'Estiu valencianes treballen per una renovació pedagògica. Cada setmana xicotets grups de mestres treballen fora d'hores a les aules per compartir experiències i formació. Després de tants anys i tantes traves, mestres i pares continuen lluitant per la normalització del valencià a l'escola i per prestigiar-lo al carrer.

L'escola en valencià va començar sent una lluita, i hui en dia encara ho és.

Roda la mola vol mostrar aquest món d'il·lusió i lluita que envolta l'escola en valencià de la mà d'aquelles persones que el fan possible."

XARRADA DE Mª CARMEN DÍEZ NAVARRO

Després de assistir a la xarrada de Mª Carmen Díez Navarro, la qual estava enfocada a la resolució de conflictes mitjançant la paraula en el aula d’Infantil, vol destacar algunes coses que em van cridar l’atenció i em van agradar d’ella. 

Mª Carmen Díez es mestra a l’Aire Llibre i va escriure, entre altres, Les arracades de la mestra. Fa 47 anys que es dedica a la professió de mestra. Per això en la xarrada va demostrar una gran experiència i va explicar moltes anècdotes viscudes dins d'un aula.

Em va agradar la espontaneïtat amb la qui treballa a diari perquè demostra ser una persona amb moltes qualitats. Una de les coses que va dir va ser que en un aula has de mostrar les teues millors facetes, si se't dóna bé cantar, canta; si se't dóna bé ballar, balla; si se't dóna bé explicar acudits, explica'ls. Perquè no cal tenir vergonya amb els xiquets, ells sempre es van a divertir amb tu, sempre que el teu el faces.

Una altra cosa que em va cridar l'atenció va ser l'enginy per a fer classes en funció de les fets que s’adonen dia a dia en l'aula. D'ací ella trau els temes a tractar aprofitant la motivació i l'atenció dels xiquets.

També em va agradar que tractara els conflictes en el moment i no els deixara per a després, perquè el que para nosaltres pot no ser important per als xiquets pot ser un món i poden arribar a sentir-se molt mal si no li donem la importància que li donen ells. A més la seua manera de resoldre els conflictes és a través de la paraula, per a ella és molt important que els xiquets puguen arribar a un enteniment parlant les coses.

Per últim, es va parlar en la xarrada de la importància del pas dels xiquets d'infantil a primària. Moltes vegades no li donem la importància que realment té aqueix gran canvi per a ells, ja que molts es canvien de col·legis i no els agrada la idea de perdre als seus amics. Per açò, és necessari tractar aquest tema en l'aula perquè ells vagen fent-se a la idea i vegen que encara que canvien de col·legi no tenen perquè perdre l'amistat amb els seus companys de classe. 

COMPETÈNCIA SUBJACENT COMUNA

Totes les llengües tenen una competència subjacent comuna (CSC) que pot ser construïda i a la qual es por accedir a través de qualsevol llengua. 

Les estructures comunes a totes les llengües serien: 

• Estratègies de comprensió i producció.
• Coneixements sobre textos.
• Coneixements metalingüístics.
• Coneixements sobre el mòn.

Per aixó, quan és donen dues llengües X i Y, els aprenentatges que es realitzen en la llengua X són transferits a la llengua Y a condició que exista:

• Una adequada exposició en quantitat i qualitat a la LY, ja siga a l'escola o a l'entorn.
• Una adequada motivació per aprendre la LY.

A continuació, vaig a contestar la següent afirmació que s'ha plantejat en classe:

Quins coneixements de la L1 (primera llengua) servirien a un alumne castellanoparlant en l'aprenentatge de la L2 (segona llengua) si es tractara del valencià?

Com ja sabem aquestes dues llengües tenen coses en comú, ja que les dues provenen del llatí, per açò, tenen la mateixa arrel en les paraules. A més, compten amb la mateixa utilització dels signes i per tant entonació de les frases així com, la mateixa estructura quant a la sintaxi.

LES LLENGÜES I LAMBERT

Avui en classe hem parlat d'una sèrie de preguntes prèvies al tema que anem a treballar, i són les següent: 

• Què entends per primera llengua (L1)?

La primera llengua (L1) és aquella que s'aprèn quan naixes, és a dir la primera llengua amb la qual té un primer contacte fins i tot abans de nàixer.

• Creus que l'expressió llengua materna és exacta?

No seria l'expressió exacta del seu significat perquè no és només una llengua materna, és a dir, no solament és transmesa per la mare, el pare també desenvolupa un paper fonamental en la transmissió de la llengua així com la resta de l'entorn del xiquet o de la xiqueta. Per tant, l'expressió correcta seria llengua pròpia.

• Que vol dir llengua preferent?

La llengua preferent és la llengua que una persona fa ús d'ella en el seu moment a dia, és a dir, la llengua d'ús habitual d'una persona.

• Pot canviar la llengua preferent al llarg de la vida?

La llengua preferent és aquella que s'usa de manera habitual en el teu dia a dia com s'ha explicat anteriorment, per tant si que pot canviar al llarg de la vida. Per exemple: Una persona espanyola viu a Alacant i parla castellà diàriament i als 25 anys es trasllada a a Alemanya a viure on aprèn a parlar alemany, per tant la seua llengua preferent ha canviat.

• Què entens per segona llengua (L2)?

La segona llengua que una persona aprèn.

• Què entens per bilingüisme?

El bilingüisme és la capacitat i coneixements d'una persona per a parlar dues llengües al mateix nivell i sentir-se igual de còmode parlant el seu L1 que el seu L2.

• Què entens per multibilingüisme?

La paraula multilingüisme fa referència a dues o més llengües que es parlen en un territori.

"Aquella comunitat que desitge aconseguir una societat bilingüe, haurà de prioritzar en els primers anys d'aprenentatge dels xiquets i les xiquetes la llengua minoritzada" (Lambert, 1981).

Lambert a través d'aquesta afirmació el que vol explicar-nos és que per a poder formar una societat bilingüe, és a dir que tinga la capacitat i coneixements per a parlar dues llengües al mateix nivell, és necessari que es treballe més la llengua minoritzada en els primers anys d'aprenentatge perquè es familiaritze amb ella, puga desenvolupar-la al mateix nivell que la llengua majoritària i poder aconseguir que aqueixa persona siga bilingüe.

PENNY RITSCHER I L'ESCOLA SLOW

Penny Ritscher (Nova York, 1941) Mestra diplomada en la Brown University (EUA), i especialitzada en Pedagogia de la Música i del Moviment en l'Institut Orff de Salzburg. Va exercir de mestra a Roma i París (1965-1972) i des de 1973 viu a Itàlia on treballa en el camp educatiu amb xiquets i adults. Actualment és assessora pedagògica dels serveis educatius per a la primera infància.

Un dels llibres més importants escrits per aquesta autora és Escola slow, on fa una reflexió sobre l'ensenyament actual, la qual hauria de ser una mica més lenta i centrar-se en cada persona en particular.

En classe d'Habilitats Comunicatives i Lectoescriptura en català la professora ha proposat que férem una reflexió atenent a la següent frase que apareix dins del seu llibre escola slow:

"Fa anys vaig conéixer un pellès de Laos, estava asegut al marge d'un camp... Li vaig preguntar: que fas? Va respondre: escolte l'arròs que creix"

Al meu entendre, la qual cosa l'autora vol transmetre'ns és que l'escola no ha de ser competitiva cada persona aprèn a un ritme diferent i açò no vol dir que siga millor o pitjor. L'escola actual hauria de ser pacient i veure com va evolucionant cada xiquet al seu ritme, amb calma. No obstant açò, no és així si un xiquet no segueix el nivell de la resta de xiquets de l'aula de seguida pensem que és perquè té algun problema d'aprenentatge i no sempre és així.

En aquesta ocasió l'arròs serien els alumnes i el pajès seria el professor, el qual hauria de respectar el ritme d'aprenentatge de cada xiquet que té sota la seua responsabilitat en l'aula, i motivar-ho segons les seues possibilitats perquè el seu procés siga positiu i aconseguisca formar-se plenament.

LA LOMCE SEGONS TONUCCI

Després de la visualització del vídeo: La LOMCE segons Tonucci, he volgut destacar algunes de les idees exposats per Francesc Tonucci.

La LOMCE afirma que la educació és el motor que promou la competitivitat de la economia i Tonucci no està d’acord en açò. Ell pensa que la educació i la competitivitat no son conceptes compatibles perquè la educació a de ser cooperativa, es a dir, que els xiquets  aprendran a sumar coneixements i no a competir entre ells. El jutge deu ser la felicitat i no el mercat.

Així mateix, el Sr. Wert afirma: Hi ha assignatures importants i altres que distrauen. Segon Tonucci està equivocat i aqueix pensament està associat a la escola antiga. La escola segueix pensant que lo important es que els xiquets i xiquetes aprenguen a llegir i escriure.

Aquest pedagog no està d’acord en que la educació infantil no aparega en la LOMCE perquè pensa que los anys mes importants són els primers anys de vida on el aprenentatge es veu incrementat des de que vas nàixer i no se’ls dóna la importància que realment tenen. A més els mestres d’educació infantil treballen més hores que la resta de docents d’altres nivells y cobren menys.

Per a Francesc Tonucci la diversitat es el contrari a els conceptes: selecció i exclusió. Per açò, per a ell educar en la diversitat significa aprenent junts, la qual cosa és un dret i una batalla guanyada fa més de trenta anys quan es van tancar les escoles especials. Amb aquesta iniciativa es volia beneficiar a totes les escolars de qualsevols característica perquè d’aquesta manera no es retardava el aprenentatge dels xiquets sense necessitats especifiques especials i s’aconseguia que se conegueren i s’acceptaren cadascun amb les seues necessitats.

Quan a les revalides que vol recuperar la LOMCE Tonucci pensa que és millor avaluar els paràmetres internacionals per a poder veure el progres del xiquets i no el valor absolut.

Altre tema que es va tractar al vídeo és que podem fer per a evitar el retrocés a temps passats i Tonucci afirma que hi ha que recolzar als mestres capaces i bons, aquells que s’encontren sols i aïllats en les seues escoles.  Predicant l’idea de que l’escola d’abans era millor que l’escola de hui i que els mestres que es pareguen als mestres d’abans son els millors es perjudica als mestres bons que estudien ara, als que innoven.

Per últim, parla de l’educació. Per a ell, per a que siga educació ha de ser pública. Així mateix, l’educació es important per als estats i les escola, però sobretot per als pares. Aquesta està lligada fortament amb la felicitat. Els pares quan tindre un fill esperen la seua felicitat, perquè la felicitat d’una persona te com a conseqüència la realització del seus desigs, es a dir, poder ser en la seua vida el que més volen.

VENTALL LINGÜÍSTIC

Vaig començar a parlar castellà (color groc) a casa des de que vaig nàixer amb el meu entorno (família, amics, veïns..) a la ciutat d’Alacant. Vaig anar a l’escola infantil a les 2 anys, allí vaig tenir mi primer contacte amb el valencià (color taronja) i l’anglès (color verd).

Amb el pas dels anys, vaig començar a familiaritzar-me amb el valencià a la meua escola perquè els professors de l’assignatura de valencià ens parlaven en aquesta llengua i ens motivaven per a que parlarem nosaltres també. En canvi, els meus professors d’anglès mai van motivar-nos per a que parlarem amb nosaltres i amb ells en anglés. Així mateix, com vaig viure tota la vida a Alacant quan era petita veia els dibuixos en valencià a canal 9. Per aquest motius, actualment tinc més coneixement a valencià que a anglés.  

Part de la meua família va a anar-se a viure a França, abans de nàixer jo, i en vacacions van vindre a veure'ns. Quan la meua cosina va a arribar a la majoria d’edat va venir-se a estudiar la carrera d’espanyol a la Universitat d’Alacant i es va quedar en la meua casa a viure durant dues anys. Gràcies a ella que em vaig ensenyar un poquet de vocabulari vaig aprendre un poquet de francès (color blau) i cada vegada que ens van ajuntar vaig aprendre un poquet més.

INTRODUCCIÓ

Soc estudiant de Magisteri Infantil a la Universitat d’Alacant. En aquest blog, dirigit a l’assignatura Habilitats Comunicatives i Lectoescriptura en Català, penjaré les diferents activitats que realitzarem a l’aula.