LA LOMCE SEGONS TONUCCI

Després de la visualització del vídeo: La LOMCE segons Tonucci, he volgut destacar algunes de les idees exposats per Francesc Tonucci.

La LOMCE afirma que la educació és el motor que promou la competitivitat de la economia i Tonucci no està d’acord en açò. Ell pensa que la educació i la competitivitat no son conceptes compatibles perquè la educació a de ser cooperativa, es a dir, que els xiquets  aprendran a sumar coneixements i no a competir entre ells. El jutge deu ser la felicitat i no el mercat.

Així mateix, el Sr. Wert afirma: Hi ha assignatures importants i altres que distrauen. Segon Tonucci està equivocat i aqueix pensament està associat a la escola antiga. La escola segueix pensant que lo important es que els xiquets i xiquetes aprenguen a llegir i escriure.

Aquest pedagog no està d’acord en que la educació infantil no aparega en la LOMCE perquè pensa que los anys mes importants són els primers anys de vida on el aprenentatge es veu incrementat des de que vas nàixer i no se’ls dóna la importància que realment tenen. A més els mestres d’educació infantil treballen més hores que la resta de docents d’altres nivells y cobren menys.

Per a Francesc Tonucci la diversitat es el contrari a els conceptes: selecció i exclusió. Per açò, per a ell educar en la diversitat significa aprenent junts, la qual cosa és un dret i una batalla guanyada fa més de trenta anys quan es van tancar les escoles especials. Amb aquesta iniciativa es volia beneficiar a totes les escolars de qualsevols característica perquè d’aquesta manera no es retardava el aprenentatge dels xiquets sense necessitats especifiques especials i s’aconseguia que se conegueren i s’acceptaren cadascun amb les seues necessitats.

Quan a les revalides que vol recuperar la LOMCE Tonucci pensa que és millor avaluar els paràmetres internacionals per a poder veure el progres del xiquets i no el valor absolut.

Altre tema que es va tractar al vídeo és que podem fer per a evitar el retrocés a temps passats i Tonucci afirma que hi ha que recolzar als mestres capaces i bons, aquells que s’encontren sols i aïllats en les seues escoles.  Predicant l’idea de que l’escola d’abans era millor que l’escola de hui i que els mestres que es pareguen als mestres d’abans son els millors es perjudica als mestres bons que estudien ara, als que innoven.

Per últim, parla de l’educació. Per a ell, per a que siga educació ha de ser pública. Així mateix, l’educació es important per als estats i les escola, però sobretot per als pares. Aquesta està lligada fortament amb la felicitat. Els pares quan tindre un fill esperen la seua felicitat, perquè la felicitat d’una persona te com a conseqüència la realització del seus desigs, es a dir, poder ser en la seua vida el que més volen.