Penny Ritscher (Nova York, 1941) Mestra diplomada en la Brown University (EUA), i especialitzada en Pedagogia de la Música i del Moviment en l'Institut Orff de Salzburg. Va exercir de mestra a Roma i París (1965-1972) i des de 1973 viu a Itàlia on treballa en el camp educatiu amb xiquets i adults. Actualment és assessora pedagògica dels serveis educatius per a la primera infància.
Un dels llibres més importants escrits per aquesta autora és Escola slow, on fa una reflexió sobre l'ensenyament actual, la qual hauria de ser una mica més lenta i centrar-se en cada persona en particular.
En classe d'Habilitats Comunicatives i Lectoescriptura en català la professora ha proposat que férem una reflexió atenent a la següent frase que apareix dins del seu llibre escola slow:
"Fa anys vaig conéixer un pellès de Laos, estava asegut al marge d'un camp... Li vaig preguntar: que fas? Va respondre: escolte l'arròs que creix"
Al meu entendre, la qual cosa l'autora vol transmetre'ns és que l'escola no ha de ser competitiva cada persona aprèn a un ritme diferent i açò no vol dir que siga millor o pitjor. L'escola actual hauria de ser pacient i veure com va evolucionant cada xiquet al seu ritme, amb calma. No obstant açò, no és així si un xiquet no segueix el nivell de la resta de xiquets de l'aula de seguida pensem que és perquè té algun problema d'aprenentatge i no sempre és així.
En aquesta ocasió l'arròs serien els alumnes i el pajès seria el professor, el qual hauria de respectar el ritme d'aprenentatge de cada xiquet que té sota la seua responsabilitat en l'aula, i motivar-ho segons les seues possibilitats perquè el seu procés siga positiu i aconseguisca formar-se plenament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario